( fotograma de “La vida és bella ” )
Les coses mai són com van succeir sinó com les recordem.
Només cal veure les discrepàncies que sorgeixen entre dues persones diferents que van viure al mateix moment, el mateix esdeveniment .
No és una majoria , però hi ha gent que té una gran virtut . Gent amb la capacitat de convertir en un bon record un record que per segons qui, podria arribar a ser fins i tot tràgic. Aquests pocs ens demostren que hi ha la possibilitat de transformar-lo.
( No és el mateix beure en un got de plàstic que en un vidre . Encara l’únic que tinguem és set i l’únic que beguem sigui aigua. La mateixa aigua per als dos gots. )
Podem canviar la nostra percepció del món i amb això , el record. Tot i que el món segueixi el seu curs aliè a nosaltres, encara que allò o allò altre hagi de succeir, podem sempre treure un millor partit, una expressió més amable. I si podem manipular ( sense mentir ) la nostra pròpia percepció en un moment donat, encara més podem amb la dels nostres fills.
Als pares en procés de divorci els dic, no és qüestió de canviar el QUÈ per ells, sinó el COM.
( Això de fills feliços , pares feliços també passa al revés. Així , lluitar per la felicitat d’un mateix també és lluitar per la felicitat dels nostres petits. No us angoixeu innecessàriament )
Que passi el que sigui millor per a tots però mentre passi , feu-me cas:
Els nens no traumatitzen MAI per les coses que passen sinó per COM passen les coses .
I , només per això , val la pena fer l’esforç.
Deixa un comentari