Núm 444. RÀBIA

Escrit el 24/06/2013 a les 19:18 § 0 comentaris

rabia

 

 

Si em dius que t’estàs morint de set i em demanes que t ‘acosti el got que hi ha damunt la taula aniré, ràpida i veloç a aproparte´l.

Si en el moment que l’agafo m’adono que està enganxat a la fusta i que no puc deixar-lo anar, llavors, utilitzaré la RÀBIA per arrencar-lo. » Llegir la resta «

Núm 443. ALEGRIA

Escrit el 21/06/2013 a les 10:14 § 0 comentaris

alegria

 

Atura’t un moment. Pensa en alguna cosa que et posi molt content.

T’ajudo, per exemple: T’ acaba de tocar-te la grossa de Nadal! (qui no s’ha auto-estimulat així mes d’una vegada oi?)

Posa’t en situació. Nota l’emoció. La sensació feliç. Deixa que el teu instint actuï i digues-me, què et ve de gust fer? » Llegir la resta «

Núm 441. POR

Escrit el 17/06/2013 a les 6:33 § 0 comentaris

miedo

 

La més dolorosa i comuna de les emocions que patim en excés i també la que interpretem amb menys encert. (Veure altres emocions: tristesa)
I això que sense ella no sobreviuríem ni un sol dia, fins i tot per baixar escales necessitem tenir una mica de por. La cosa més absurda i insignificant ens mataria sense aquesta emoció. » Llegir la resta «

La mare d´un miler de somriures

Escrit el 26/06/2012 a les 10:51 § 0 comentaris

 

Hi havia una vegada una mare que guardava ampolles buides.
 Cada dia feia el mateix, esperava tenir-los ben adormits, els nens, els posava un petó al front, els acotxava, els ajustava la porta i encenia un llumet del passadís perquè no tinguessin por.
 
Cada dia del món. I  cada deu, desprès de prémer el llumet “espanta-dimonis”,  encenia el del rebost.
 
Passava la balda, obria  i respirava les olors humides  que li arribaven des del fons, escales avall,  on hi havia l’armariet i les ampolles. » Llegir la resta «