La Marta es va posar molt trista quan el seu petit de 3 anys li va dir que no l´estimava.
Li vaig suggerir: – Pregunta al nen que vol dir “T’estimo”.
I la criatura li va respondre: -Vaig amb tu al supermercat.
La meva bessona petita, Martina, té ara 4 anys.Davant la mateixa pregunta va dir-me: -Et donaré un munt de petons, molta estona.
Que els nens a aquestes edats són tan simples com literals ho sabem totes les mares però quan entrem en conflicte, quan ens enfadem, quan ens imposem sense èxit, centrem la compressió del món únicament des de la nostra elaborada ment i oblidem una cosa fonamental; la seva obvietat.
La meva experiència em diu que algunes relacions pares / fills no funcionen puntualment per què falla la comunicació. No ens entenem. No parlem igual. No diem el mateix.
Quan algú afirma rotundament: – Està molt malament dir-li a un nen NO t’estimo.
Jo dic: – I tant! Està fatal. Sobretot perquè, segurament, no tens ni la més remota idea del que ell està interpretant amb això.
.
.
Deixa un comentari