Plou

Escrit el 29/04/2013 a les 12:36 § 0 comentaris

 

Plou.
Plovia aquell dia també.

El cotxe de la meva mare era gran. O potser no. Potser era jo qui era molt petita.
El seients d´escai guardaven un segon la calor del palmell de la meva ma i desprès tornaven a ser freds.
Feien olor de goma vella.Em marejaven.

Clec. Clec. Clec. Resaven els parabrises. Aquells bastonets.
Un empaitava l’altre, mai s’atrapaven del tot.
Es plegaven i milers de gotes que petaven com crispetes tornaven a esquitxar el vidre.
L’aigua feia camins lliscosos que s’unien capritxosos. M’amagaven.
A fora tot era, gris, brut i moll.

Però jo estava allà, amb la meva mare. No em podia passar res.
Ella conduïa la maquina que ens portava. Valenta i sabia.
Tocava les palanques i els pedals i a mi em venia la son.

Sonava la radio.

Un senyor cantava una cançó a la seva filla.
La mare la sabia i jo una mica també. La acompanyava en la tonada.
“ de niññññaaa a mujeeeeer”

Em venien calfreds i em feia mal al empassar.
Ella no em deia res però jo sabia que m’espiava. Bellugava el mirallet fins que em trobava.

No m´agradava aquella musica.
Era una musica trista que sempre que l´escoltavem la feia plorar.

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetes , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>