La maredebessons a tv3

Escrit el 27/11/2015 a les 17:21 § 0 comentaris

 

Núm 461. Capcetes/Persona

Escrit el 22/11/2015 a les 10:23 § 0 comentaris

a (1)

                                          Monòleg a la meva filla Martina (7anys)

De capsetes n´hi ha de moltes mides, formes i colors.
Algunes només t´agraden a tu, d´altres a mi. N´hi ha que ens agraden a les dues.
Les mirem, les triem amb el pensament i les escollim.
I quan les escollim sabem que, ens agradin molt o poc, totes, totes, serveixen pel mateix: Per guardar-hi alguna cosa a dins.

Si les capsetes de la botiga fossin plenes quan les comprem, t´imagines?com que no podem saber que hi contenen, oi que les triaríem diferent?
Qui sap quina d´elles durà dins allò més valuós?

» Llegir la resta «

Núm 460. Et VULL…lliure.

Escrit el 15/11/2015 a les 11:58 § 0 comentaris

a (1)

 
Una de les addiccions més complexes i difícils de tractar és aquella que les PERSONES tenim a altres PERSONES i aquestes innecessàries necessitats les construïm en la infància.

Alguns adults trobem en els fills la solució per omplir els nostres propis buits emocionals i els utilitzem sense parar-nos a pensar ni un segon en les conseqüències. Perquè ens fa falta i perquè està ben vist. Universal es la frase: » Llegir la resta «

Núm. 459 Culpa

Escrit el 01/11/2015 a les 13:55 § 0 comentaris

a (1)

Sota una situació d’estrès podem arribar a comportar-nos amb els nens d’una manera que després lamentarem.
Aquest sentiment de culpa posterior, és molt probable que ens porti a compensar-los.
Penseu: PREMIAR als fills per un “MAL” comportament dels pares ¿Com pot interpretar-se en el seu subconscient? » Llegir la resta «

Núm 458. Síndrome d’Estocolm

Escrit el 09/09/2015 a les 15:28 § 0 comentaris

a (1)

A grans trets, va ser diagnosticat per definir l’estrany comportament d’aferrament que senten alguns ostatges cap a la seva segrestador però per a mi no només es limita a casos de retenció contra voluntat és, a més, aplicable en molts casos relacionats amb la maternitat. En dones, en major mesura i pel que conec. » Llegir la resta «

Núm 457. Divorci amb nens

Escrit el 30/06/2015 a les 13:36 § 0 comentaris

a (1)

 

(Xerrada Node Nord. Bcn. 26/06/15)

Els nens NO es traumatitzen per les coses que passen sinó per COM passen les coses.
La nostra realitat és sempre SUBJECTIVA i per tant, la podem manipular (a favor i en contra). La realitat dels nostres fills, mentre són petits, es construeix a través de nosaltres i de la nostra interpretació de la mateixa.
PRIMERA recomanació; Mirar cap a un mateix. Fer-nos adults emocionals.
Un adult emocional és aquell o aquella que sap que els seus estats emocionals NO depenen dels altres.
La infidelitat MAI és la causa de cap ruptura, és una conseqüència.
El victimisme només és una EXCUSA per evitar responsabilitats. » Llegir la resta «

Núm 456. Jerarquies familiars

Escrit el 27/05/2015 a les 14:35 § 0 comentaris

a (1)

 

Crec que un dels problemes bàsics de l´educació contemporània recau en la innecessària alteració de la jerarquia familiar. Està fora de lloc i ens confón.

Com bé diu la filosofia de les constel.lacions familiars, la família és un sistema i perquè el sistema funcioni correctament, cal respectar el seu ordre.

Així doncs, els fills estan en tot el dret de demanar als pares el que els convingui i els pares en la obligació d´atendre les demandes dels fills.

Per contra, els pares NO estan en el dret de demanar RES als fills. I els fills tampoc a ser condescendents amb les demandes dels pares.

La posició de pares NO consisteix en DEMANAR sinó a MANAR. I la dels fills NO consisteix en OTORGAR sinó a OBEIR.

Això és el que més convé al sistema i el que s´espera dels uns i dels altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fer de pare, fer de mare. 1era edició.

Escrit el 28/04/2015 a les 13:15 § 0 comentaris

a (1)

 

                                                  (Xerrada Ateneu Igualadí, 15 d´abril 2015)

NO naixem amb l´instint de tenir cura dels nostres fills, l´aprenem.
Veus? en això som semblants a alguns dels nostres parents llunyans, els orangutans (*adjunto al peu un cas concret pels curiosos que vulguin investigar, però n´hi ha més !!)

I doncs, som una raça inútil? No tenim instint de supervivència?
Siii! Si que en tenim.
El veritable instint de supervivència de la nostra especie recau en la sociabilitat. Som un animal SOCIAL.
Som animals tan febles que sense la comunitat no anem enlloc. NO tindria sentit reproduir-nos si anem sols i NO ho sabrem fer, si la comunitat NO ens ensenya. » Llegir la resta «

Núm. 455 Mètode Cortina

Escrit el 21/04/2015 a les 18:55 § 0 comentaris

a (1)

 

Sempre que decidiu aplicar un castig* als vostres fills, jo RECOMANO donar les instruccions en privat.
Si només és un l´afectat, a ell. Si son varis, per separat.
El castig* en SI ha de ser la conseqüència. La humiliació pública NO ha de ser MAI part d´aquesta conseqüència. » Llegir la resta «

Com dues gotes d´aigua.

Escrit el 12/02/2015 a les 14:22 § 2 comentaris

a

Has mirat mai un vidre d´una finestra quan plou?. Jo si.

De sobte esclata com una crispeta del no res i apareix una gota petitona d´aigua. Que deu pensar, em pregunto?. M´ho pregunto » Llegir la resta «