Núm 457. Divorci amb nens

Escrit el 30/06/2015 a les 13:36 § 0 comentaris

a (1)

 

(Xerrada Node Nord. Bcn. 26/06/15)

Els nens NO es traumatitzen per les coses que passen sinó per COM passen les coses.
La nostra realitat és sempre SUBJECTIVA i per tant, la podem manipular (a favor i en contra). La realitat dels nostres fills, mentre són petits, es construeix a través de nosaltres i de la nostra interpretació de la mateixa.
PRIMERA recomanació; Mirar cap a un mateix. Fer-nos adults emocionals.
Un adult emocional és aquell o aquella que sap que els seus estats emocionals NO depenen dels altres.
La infidelitat MAI és la causa de cap ruptura, és una conseqüència.
El victimisme només és una EXCUSA per evitar responsabilitats.

SEGONA recomanació; lluitar per la coherència.
Ser coherent és que allò que SENTO, el que PENSO i el que FAIG sigui el mateix. Aquest és el meu MOTIU, la pròpia honestedat. No en necessito cap altre, és un motiu prou lícit i de pes.
Assolint la coherència obtindré la versió més AMABLE de la meva i de la seva realitat. En aquesta lluita trobaré el meu equilibri i per inèrcia, l´equilibri dels meus fills.

TERCERA recomanació; mantenir la jerarquia familiar. (Cliqueu per conèixer la definició)
La jerarquia familiar és funamental per mantenir l´harmonia del sistema però més si cap en situacions de trencament perquè en els moments en que el sistema s´està multiplicant, la confusió lògicament impera de per si.
La clau està en entendre que la la separació NO elimina el sistema, el transforma. El fa créixer, el multiplica per dos. SUMEM. Un gran sistema ara amb dos nuclis; l´un regit pel pare, l´altre per la mare.

Pel que fa als nens, els pares no es divorcien MAI. El pare i la mare sempre són presents en ells encara que no hi siguin. D´ells i dels avantpassats de cada un dels pares (arbre geneológic) serà de qui rebran les influències que els definiran. ARA BÉ, els vincles que els pares fan amb les noves parelles també poden incidir en ells i en els seus descendents, per tant no es poden MENYSPREAR.

El gran sistema té dos nuclis NOUS per cada un dels progenitors. Aquests nuclis funcionen per si sols i es construeixen en un nou ordre (Aquí hi ha: nova parella, fills de la nova parella, fills en comú amb la nova parella, pares i germans de la nova parella…) Aquest ordre jerarquic és autosuficent i indepent un nucli de l´altre i si l´ordre és clar i definit en cada nucli, els nens s´adaptaran sense problemes cada vegada que canviin de l´un a l´altre.
Que el pare i la mare tinguin una comunicació fluida és positiu però en cap cas l´un té dret a imposar-se sobre el sistema de l´altre. El respecte en aquest sentit és necessari pel funcionament del gran sistema. Es a dir, per TOTS.
Així doncs no tenen lloc les critiques ni els descrèdits. Frases als fills com: – Ell o ella no té dret a renyar-te perquè no és el teu pare/mare. Lluny de consolar-los, els confon i els desubica. Cal tenir-ho en compte.

Les ruptures i els canvis SEMPRE son dolorosos. Res podem fer perquè els nens no ho captin. Per contra, és sa que ells s´adonin de les nostres reaccions emocionals. Ens fa humans i els dona permís perquè ells puguin també expressar-se en aquest sentit si en tenen necessitat.

El dolor és inevitable però el patiment SI es pot evitar.
Rebolcar-se i nuar-se al dolor ens impedirà avançar i ens lligarà a tots.

La tristesa, la ràbia i la por estan presents més que mai en aquests moments.
QUARTA i darrera recomanació, cliqueu damunt l´enllaç d´aquestes potents emocions primàries i descobriu com utilitzar-les. NO les combatiu, utilitzeu-les.

 

 

 

Etiquetes , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>