Núm 447. Els meus pares

Escrit el 27/09/2013 a les 10:07 § 0 comentaris

a

 

Ja ho sé que l’amor no és mesurable.

També sé que hi ha amors de moltes menes i que hi ha maneres i capacitats distintes per estimar. Ho sé.

S’estimen a les persones i a les coses. I a les coses i a les persones es poden estimar a la vegada i amb amors diferents però hi ha una suma de circumstancies que fan que algunes d’aquestes estimes siguin molt més POTENTS que d’altres.

Pel que fa a la qualitat i a la quantitat i a l’ordre de prioritats, sobretot, els meus germans i jo hem sabut SEMPRE que la meva mare ha estimat més al meu pare que a nosaltres, els seus fills.

Curiosament, el que de petita trobava molt injust i d’adolescent titllava de comportament antinatural, ara, precisament ara que sóc adulta i mare, penso que aquesta actitud dels meus pares era el millor que ens podia haver passat.

Han estat uns bons pares i són uns avis excel•lents.

Però quan li demano a la mare que es quedi una estona amb els nens i ella mira de reüll al pare per endevinar si, justament, aquella tarda ell vol només la seva companyia, descobreixo que són molt més:

El meu referent com a parella estable i estic segura, que la dels meus fills també.

 

 

 

.

 

Etiquetes , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>