Núm 442. Síndrome del Germà Responsable.

Escrit el 19/06/2013 a les 7:15 § 0 comentaris

Ad

Aquest és un diagnòstic genèric tret del calaix by la maredebessons.

Això vol dir que s’hauria de posar en tela de judici, en dubte. (Encara que jo recomano igualment fer-ho sempre davant de qualsevol afirmació, provingui de la font que provingui.)

Em baso en la meva pròpia experiència i en les experiències compartides.

Detectar aquest fenomen i veure com es repeteix sota les mateixes circumstàncies o circumstàncies semblants, ens ha servit per donar una mà al nen que ho pateix. Treure’l de la seva ansietat i equilibrar les relacions familiars en benefici de tots els seus membres.

Com es reconeix el G. Responsable?

És el nen bo. El que sempre compleix. El fill exemplar.

On trobem el G. Responsable?

No sol haver-hi més d’un per nucli familiar.
Té germans que són just el contrari que ell: nens desobedients, entremaliats, imprudents i que, sovint, protagonitzen motius de disputa entre els pares.
Encara que no sempre,  acostuma a ser el més gran.

Què fa el G. responsable?

Compensa. Es passa la vida compensant les maneres dels seus germans i ho fa condicionant la majoria de les seves accions a aquest fi. Actua (quan són petits, habitualment de forma molt evident davant dels adults) a favor de la pau familiar i en especial a favor de la pau emocional de la mare.
Està convençut que pel seu comportament exemplar obté una millor puntuació en el rànquing afectiu fraternal (la mama m’estima més a mi perquè em porto millor)

Què hi ha de dolent en això?

La seva llibertat personal, sobretot . (Dependents,  fàcils de manipular amb el xantatge emocional). La frustració d’haver d’estar pendent (reprimir-se de fer algunes coses per impuls). I la creixent animadversió (que no sempre acostuma a demostrar, compte!) cap als seus germans perquè amb el seu mal comportament, l’incapaciten a ell per ser qui en realitat és.

Què té de bo?

Aprenen de petits a tenir molt autocontrol. A saber llegir hàbilment el llenguatge no verbal. A ser empàtics. A ser previsors i resolutius.

Perquè és tan difícil deixar de ser el G. Responsable?

Perquè la seva actitud està contínuament aplaudida pels més grans. Al final és el que s’espera d’ell. Ni us imagineu la tensió que suposa tanta correcció!

Es passa?

Molts adults segueixen sent el G. Responsable fins a la seva pròpia vellesa. Altres no. Altres es desprenen d’aquesta càrrega en plena adolescència i de manera poc ortodoxa. (I llavors a tots els costa entendre per què. Tan bo que era!)

Què podem fer?

Amb que ho advertim n´hi ha prou. Segur que se’ns acut mil maneres d’anar trencant els seus esquemes cada vegada que adquireixi el rol.

Jo

Tinc un radar especial per detectar aquest tipus de nens. Perquè en alguns és molt evident però en d’altres no tant (atenció! ). I el tinc, tinc aquest sisè sentit, perquè jo ho vaig ser. (Adolescència inclosa)

Vaig superar la síndrome (segur que alguna cosa em quedarà :-)) fa uns 3 anys empesa per un problema personal: Vaig estar a punt de no prendre una decisió molt important en la meva vida per por de fer patir, per damunt de tots els meus éssers estimats, als meus pares. Amb 39 anys!.

Quina sensació quan t’adones que, encara que no siguis la nena perfecta, et segueixen estimant igual.

Sempre em van voler. (I si hagués descobert que NO, igual és que no em van voler mai) Sembla absurd que jo digui això però així ho vaig sentir; tota la vida creient que el seu amor no era gratuit.

(Sé que més d’un i d’una, es reconeixerà també.)

Us suggereixo que observeu als vostres fills, ningú els coneix millor.

Fixeu-vos si són lliures (Jo no sóc millor perquè tu ets pitjor. Jo no et necessito a tu per definir-me ), fixeu-vos si han entès que els estimeu per sobre de tot i procureu, pel seu bé, no encoratjar dependències innecessàries, menys encara les emocionals.

 

 

.

Etiquetes , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>