Dormir. Tota la nit. Seguit.
Aquest va ser el meu desig més desitjat en els primers anys dels bessons grans, més que que em toqués la loteria.
Dormir. D’una tirada.
No ho vaig aconseguir fins a la seva 6è aniversari.
La meva salut mental no es podia permetre el mateix desgast amb els segons així que vaig haver de trobar la fórmula. I a sobre, va resultar relativament fàcil. (Us explico com vaig fer en el proper post)
! Ull! Ens sembla graciós el següent vídeo perquè ho és però cal dir que aquestes petites i contínues interrupcions del son vénen amb efectes secundaris sobre la nostra salut. I cal tenir en compte que aquest risc es multiplica amb els múltiples o amb els germans que es porten poc.
És clar, ni se’ns ocorre preguntar-nos que faríem si en comptes de ser un fossin quatre però està clar que, arribat el cas, per nassos, li posaríem remei.
Recentment he conegut una mare bessones que ja superen els 30 anys. La dona m’assegurava patir encara molestes alteracions del son, arran de la primera infància “mal dormida” de les seves filles. No sé que en penseu vosaltres, però a mi no m’estranya gens.
Deixa un comentari