Núm 427. Sóc adoptat

Escrit el 23/03/2013 a les 20:02 § 0 comentaris

 

Si, com alguns defensen, fos veritat que pel sol fet d’haver parit amb dolor una criatura s’establissin  vincles extraordinaris entre mare i fill, no hi hauria mares més unides als seus fills que les que adopten.

Perquè no hi ha part més dur, llarg, esgotador i que posi més a prova l’amor dels pares vers la seva descendència, que el que s’esdevé en un procés d’adopció.

I pensar que en una època s’amagava. Com si fos un fet indigne ! A sant de què?

Però és que hi ha al món fills que puguin sentir-se més segurs i orgullosos del desig dels seus pares que aquells que són adoptats.?

 

 

 

 

 

Etiquetes , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>