Núm 415. Terrors nocturs.

Escrit el 15/10/2012 a les 10:08 § 5 comentaris

a

Després dels còlics del lactant, els terrors nocturns són, per mi, una de les grans incògnites de la primera infància. Us deixo aquest enllaç per si voleu saber-ne més.

Terrors nocturns

La meva filla gran els va patir fins no fa massa, aproximadament van remetre cap els 10 anys.
Qui ho ha viscut entendrà que és de les situacions més desconcertants i angoixants que vivim els pares amb nens sans.

Es despertava cridant, suant, plorant, donant cop de peus i braços, llançant-se per terra totalment descontrolada i no hi podíem fer res per treure-la d’aquest transit.
Perquè? Doncs, hi ha tantes respostes a això com pels còlics, al final, no n’hi ha cap de resposta. O més aviat, no l’hem trobada encara.

Saber que és així, que no té més que la gravetat del moment i que simplement has de deixar que passi, almenys, dona un consol i ens descarrega de culpes. I això està bé per aquesta tendència natural que tenim els pares a fustigar-nos.

En el temps que fa que em dedico a l’assessorament no he trobat cap cas tan exagerat com el de la Judit però el que si que he vist és que aquest tipus d’alteracions apareixen més fàcilment en un perfil determinat de nens:

Solen ser criatures força exigents amb elles mateixes, prou endreçades i excessivament meticuloses en segons quines coses. Si us serveix, traieu-ne les vostres pròpies conclusions.

 

P.D

Encara que s´anomenen terrors per a mi,  aquest comportament no té res a veure amb la por. Més aviat és un estat semiconscient més relacionat amb la maduració del sistema nerviós i dels patrons de son que amb les emocions. Veieu POR

 

Etiquetes , ,

  • Raquel escrigué:

    Hola Anna!

    Per nens (i adults)molt exigents, meticulosos o excessivament durs amb si mateixos hi ha unes flors de bach

  • Raquel escrigué:

    ups…he fet enter abans d’hora ;)

    deia que hi ha unes flors de Bach que ajuden a suavitzar aquestes situacions i s bé és cert que no desapareixen del tot , disminueixen considerablement en quantitat i intensitat en la majoría de nens.

  • anna escrigué:

    Si.
    Conec un cas proper a qui els va donar molt bons resultats.
    Gràcies per fer l´apunt!!

  • annamaresipares escrigué:

    Raquel i Anna, les flors de Bach estan funcionant amb moltes criatures i amb moltes mares! (de pares no tinc la estadística)
    Anna, em sembla molt interessant, la aportació del tipus de criatures, ara mateix no la puc confirmar amb la meva experiència per “manca de dades” però m’hi fixaré.

    D’altra banda, un hiperexigent que no té encara les habilitats per a descarregar la tensió a la que potser se somet, pot ser que necessiti en certs moments o després de certs dies, una vàlvula, un camí per treure pressió… Què et sembla?

  • anna escrigué:

    Doncs, Anna , podria ser. Perquè no?
    Haurem de parlar un dia dels nens “exemplars” i dels efectes secundaris de portar-se “sempre bé”. ;-)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>