Juga amb mi.

Escrit el 15/10/2013 a les 7:24 § 2 comentaris

j

 

Dels records més vius que tinc amb la meva iaia Antònia, els que encara em donen pau quan els invoco, són justament els que van succeir compartint les tasques més quotidianes.

A la cuina, sobretot . Però també netejant de males herbes els rosers o plegant roba entre contes, antigues històries seves i rialles .
Com a ella , m’encanten els nens. Vaig heretar, encara que no és àvia de sang, aquesta facilitat per connectar amb els més petits. Però no només m’assemblo en això, sóc la seva còpia literal en moltíssimes coses entre elles, la meva poca predisposició a seure amb els meus fills a jugar per jugar .

Em refereixo a jocs de taula, per exemple. O a nines, o a cotxets … crec que és un defecte en mi , m’avorreix sobiranament i em maten d’enveja ( sana ) les mares pacients que són capaces de fer això més de 30 minuts seguits .

Durant els primers anys dels meus bessons grans notava un pessic de remordiment cada vegada que escoltava dir a algun ” expert” en la matèria : ” Cal jugar amb els nens”. I em feia mal saber els múltiples beneficis als que excloïa als meus fills per no fer l’esforç.
Em va doldre fins que vaig recordar la iaia Antònia. I aleshores ho vaig entendre: No es guanyen aquests beneficis només compartint el joc, es guanyen compartint el temps.

Per això quan em trobo a alguna mare que em diu : “Em sap greu perquè jo no tinc hores per jugar amb els meus nens” ( hores o ganes que de vegades és sinònim ). La convido a deixar-los entrar a la seva cuina, en la seva bugada o al seu jardí, per exemple.

A que col • laborin en les tasques domèstiques, en les rutines que ens atrapen a nosaltres, i li ho dic perquè sé, per la meva pròpia infància que amb això , al cap i a la fi, les convido a que els deixin entrar a la seva vida.

Si no es vol, no cal més .

 

 

 

 

Etiquetes , , , , , ,

  • marc escrigué:

    I que be que ens va als companys moltes vegades, es una barreja de conveniència i frustració a la vegada, però a voltes, es veritat que es difícil que les mares es deixin ajudar, ( no m ajudes mai /ja ho faig jo )…No es excusa però, per ajudar sempre que es pugui (encara que no ho fem del tot be als ulls de la mare…jejejej)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>