Fer de pare, fer de mare. 1era edició.

Escrit el 28/04/2015 a les 13:15 § 0 comentaris

a (1)

 

                                                  (Xerrada Ateneu Igualadí, 15 d´abril 2015)

NO naixem amb l´instint de tenir cura dels nostres fills, l´aprenem.
Veus? en això som semblants a alguns dels nostres parents llunyans, els orangutans (*adjunto al peu un cas concret pels curiosos que vulguin investigar, però n´hi ha més !!)

I doncs, som una raça inútil? No tenim instint de supervivència?
Siii! Si que en tenim.
El veritable instint de supervivència de la nostra especie recau en la sociabilitat. Som un animal SOCIAL.
Som animals tan febles que sense la comunitat no anem enlloc. NO tindria sentit reproduir-nos si anem sols i NO ho sabrem fer, si la comunitat NO ens ensenya.

Una nena NO juga a nines si no té un referent a qui copiar.
Si teniu filles petites veureu que comencen a incloure les nines en el seu joc quan la mare o un familiar pròxim té un bebè.

D´ençà que no vivim en cases pairals i que la família no comparteix vida amb distintes generacions, moltes dones arriben a convertir-se en mare sense gairebé cap referent.(En el seu dia vaig assistir una mare amb un nadó de gairebé 3 mesos al que no havia banyat mai)
Aquestes dones, empetiteixen, es bloquegen i s´entristeixen. La societat i elles mateixes, s´acusen de no tenir instint, quan l´instint en aquest sentit NO existeix!.
Heus aquí una falsa creença que fa més mal que bé.

Només podem parlar de criatures quan estem embarassades o quan encara son petits, us en heu adonat? Tot per la nostra sacietat inconscient de buscar una informació que no tenim de serie.
Prou que ho saben les marques de publicitat infantil que ens bombardegen amb missatges tan encantadors com absurds:”Per a que el teu fill sigui feliç… Per a que el teu fill creixi sa…”. Com si la felicitat depengués d´una marca de ” potitos”!

Es bàsic doncs per les futures mares i per les mares primerenques, sociabilitzar-se.

Només si tenim una gran oferta d´informació podrem fer una tria intel.ligent d´allò que millor s´adaptarà a la nostra nova tasca de fer de pares de manera eficaç i feliç. Cadascú la seva.
No hi ha un únic model. No hi ha manual!!! Cap predicador és bo (Estivillistes, Gonzalistes..) i tots són útils.

Així doncs, anar al parc i entaular converses aparentment banals és tan bo per la mainada com per els seus mentors.

Les nenes juguen a nines perquè això fan les femelles adultes en qui s´enmirallen.
Pel mateix els nens juguen a coses que fan els mascles adults.

No fa massa he vist NENS jugar a pares. D´una manera distinta a com juguen les nenes a fer de mares però també amb un rol de criança. Es aquesta una mostra de que en algunes llars hi ha homes a qui JA se´ls hi permet participar en una tasca que semblava ser d´absoluta autoritat femenina.
Ens adaptem. Es esperançador.

 

*CAS ORANGUTANS

Volum 3, número 2 de la Revista National Geographic Espanya, d’agost de 1998.
Article titulat Orangutans al zoo.

María Teresa Abelló, conservadora de primats del Parc Zoològic de Barcelona explica la peripècia vital i maternal d’una femella d’orangutan de Borneo. Després del part, el primer dut a terme al zoològic, comencen els problemes. L’autora explica: “La conducta maternal en els pòngids -i en els primats en general – no és un comportament totalment innat, sinó que algunes facetes del mateix són, pel que sembla, adquirides. Per aquest motiu, la incapacitat per desenvolupar una conducta maternal correcta és una cosa que passa sovint quan les femelles han estat separades de les seves mares i grups familiars a curta edat, veient privades de l’entorn social apropiat per observar i aprendre les cures que han de dispensar a seus
cries “.

En aquest sentit, la orangutan desconeixia com havia alimentar la seva cria. Va arribar a donar-li de beure la seva saliva i, no va donar mostres de comprendre com alletar, ni tan sols quan una cuidadora del zoològic va realitzar una demostració de lactància amb el seu nadó davant d’ella. Després de diverses anestèsies a la mare per col·locar al petit en posició de mamar, aquest va poder per fi descobrir els mugrons de la mare, de manera que la lactància va quedar establerta a iniciativa del petit. La mare començava a comportar-se com una mare.

 

Etiquetes , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>