Nens pobrets i pobrets nens.

Escrit el 10/12/2016 a les 12:51 § 4 comentaris

a

I són festes de nou i de nou torno a tenir moments puntuals d’angoixa per NO poder comprar coses que NO necessito. Curiós.

Per més que m´ho treballo encara hi ha instants d’atordiment que no controlo. Instants en que caic en el parany mental de buscar regals inútils. Perquè? No ho sé. Cerco regals inútils a bon preu. A la balalà i de forma inconscient fins que m’atura la raó. Menys mal!

Regals cridaners dels que embolicats fan tanta patxoca, dels que es donen per Nadal i que per Sant Esteve ja són brossa. Dels que no tornem a la botiga perquè “pel que val, no cal”. Sembla mentida, quantes absurdes contradiccions.

L´excusa del meu jo compulsiu? Una rara i immerescuda compassió que m’inspiren els nens. No tots, eh? Els meus; pels nens. I doncs? És pels nens. » Llegir la resta «

Els nens i la mort.

Escrit el 08/02/2016 a les 20:27 § 0 comentaris

 

a

Al principi de fer això que faig una mare va contactar amb mi per mail.

Tenia un fill que patia una estranya malaltia de naixement que tot i que li havia permès superar els 6 anys ja no se li auguraven gaires millors pronòstics.

Ella ho tenia assumit.

Volia que l´ajudés a fer entendre el nen el que li havia de passar. A que acceptés la seva pròpia mort a través de les respostes a les seves dispars, innocents i inquietants preguntes

Varem conversar llargament, molts dies. No cal que us digui el que va suposar per mi: De les relacions més íntimes, empàtiques i dures que he tingut mai amb algú i sense conèixer-la en persona.

Sabeu que vaig aprendre? Sobretot, les meves grans limitacions al respecte. 

Fins que la vaig conèixer a ella, creia que aquesta mena de “desgracies” eren alienes a mi.Com si hagués oblidat que aquesta era una sort a la que estem condemnats tots. » Llegir la resta «

Pares separats

Escrit el 24/01/2016 a les 16:48 § 4 comentaris

a (1)

Els pares NO es divorcien quan signen l’acord.
Quan signen l’acord ja ho estaven, simplement, el resolen.

¿Molta gent es separa o Molta gent està separada? » Llegir la resta «

TRUQUET

Escrit el 29/11/2015 a les 19:56 § 0 comentaris

a (1)

 

Si tens dificultat per veure el teu INTERIOR, observa el EXTERIOR:

!! Sol ser sinònim !!.

Fixa’t també com prioritzes (i perquè) la teva atenció en el moment en què decideixes posar ordre.

Menjador = Vida social
(Rebedor = aparença)
Dormitori = Intimitat
Banys = Instints bàsics
Cuina = Família
(Nevera, rebost = dieta)

TRUQUET per saber més de tu by la maredebessons.

 

 

 

Núm 461. Capcetes/Persona

Escrit el 22/11/2015 a les 10:23 § 0 comentaris

a (1)

                                          Monòleg a la meva filla Martina (7anys)

De capsetes n´hi ha de moltes mides, formes i colors.
Algunes només t´agraden a tu, d´altres a mi. N´hi ha que ens agraden a les dues.
Les mirem, les triem amb el pensament i les escollim.
I quan les escollim sabem que, ens agradin molt o poc, totes, totes, serveixen pel mateix: Per guardar-hi alguna cosa a dins.

Si les capsetes de la botiga fossin plenes quan les comprem, t´imagines?com que no podem saber que hi contenen, oi que les triaríem diferent?
Qui sap quina d´elles durà dins allò més valuós?

» Llegir la resta «

Núm 456. Jerarquies familiars

Escrit el 27/05/2015 a les 14:35 § 0 comentaris

a (1)

 

Crec que un dels problemes bàsics de l´educació contemporània recau en la innecessària alteració de la jerarquia familiar. Està fora de lloc i ens confón.

Com bé diu la filosofia de les constel.lacions familiars, la família és un sistema i perquè el sistema funcioni correctament, cal respectar el seu ordre.

Així doncs, els fills estan en tot el dret de demanar als pares el que els convingui i els pares en la obligació d´atendre les demandes dels fills.

Per contra, els pares NO estan en el dret de demanar RES als fills. I els fills tampoc a ser condescendents amb les demandes dels pares.

La posició de pares NO consisteix en DEMANAR sinó a MANAR. I la dels fills NO consisteix en OTORGAR sinó a OBEIR.

Això és el que més convé al sistema i el que s´espera dels uns i dels altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com dues gotes d´aigua.

Escrit el 12/02/2015 a les 14:22 § 2 comentaris

a

Has mirat mai un vidre d´una finestra quan plou?. Jo si.

De sobte esclata com una crispeta del no res i apareix una gota petitona d´aigua. Que deu pensar, em pregunto?. M´ho pregunto » Llegir la resta «

Opcions

Escrit el 03/04/2014 a les 21:19 § 0 comentaris

a

 

Pots arrufar el nas perquè uns núvols negres amenacen la teva bugada recent estesa o pots obrir la boca i caçar gotes de pluja.

Pots molestar-te amb el món perquè gira vertiginosament o pots posar-te un casc i!! a xalar !!

Enfadar-se amb algú o amb alguna o cosa que ni tan sols percep el meu enuig és una pèrdua de temps i de energia. Millor ens adaptem i !! Llestos.!!

 

 

 

Núm 452. Recolzament

Escrit el 18/03/2014 a les 14:07 § 0 comentaris

a

 

De vegades fa falta una mà. I de vegades, fa tanta falta que tan se val de qui sigui, mentre hi sigui.

Un ha d’aprendre (petits i grans) a caminar només amb les pròpies mans, però si en un moment donat tambaleges és humà recolzar-te. » Llegir la resta «

Núm 451. Tornaran.

Escrit el 10/03/2014 a les 9:33 § 1 comentari

a

 

Conec una persona a qui, els crits de les orenetes, la transporten a un moment lleig.
Li fan reviure l’escena en la què li comuniquen una tragèdia familiar.
Quan arriba la primavera i les sent, tota ella encongeix. No li agraden. » Llegir la resta «