Nens pobrets i pobrets nens.

Escrit el 10/12/2016 a les 12:51 § 4 comentaris

a

I són festes de nou i de nou torno a tenir moments puntuals d’angoixa per NO poder comprar coses que NO necessito. Curiós.

Per més que m´ho treballo encara hi ha instants d’atordiment que no controlo. Instants en que caic en el parany mental de buscar regals inútils. Perquè? No ho sé. Cerco regals inútils a bon preu. A la balalà i de forma inconscient fins que m’atura la raó. Menys mal!

Regals cridaners dels que embolicats fan tanta patxoca, dels que es donen per Nadal i que per Sant Esteve ja són brossa. Dels que no tornem a la botiga perquè “pel que val, no cal”. Sembla mentida, quantes absurdes contradiccions.

L´excusa del meu jo compulsiu? Una rara i immerescuda compassió que m’inspiren els nens. No tots, eh? Els meus; pels nens. I doncs? És pels nens. » Llegir la resta «

CALLA LA BOCA

Escrit el 01/10/2016 a les 14:04 § 0 comentaris

a

 

La frase del títol era una ordre imperativa i recurrent en els moments estressants que utilitzava la meva mare quan jo era petita.
Volia dir que ja no hi havia més a discutir o fent servir paraules seves, era un rotund: – s’ha acabat la comèdia.
Molt creativa la meva mare ara que hi caic. :-)

La qüestió és que ara de gran, he descobert que “callar la boca” pot ser molt útil.
Ja que hi som, tibarem de la saviesa popular i farem un max-mix amb allò de: Un silenci/un gest val més que mil paraules.

Especialment amb els nens que no tenen ni fava del que els volem dir amb la meitat de coses que diem. ( Jo encara ara faig suposicions amb què es referia amb “la comèdia” exactament)

Llenguatge corporal.
- El més efectiu, sobretot, amb els nens- Universal llenguatge de comunicació que oblidem tan bon punt ens sembla que dominem el verbal.

Us voleu examinar de llenguatge corporal?
Us proposo UNA HORA sense paraules.
Amb els vostres fills, en una estona de rutina, en qualsevol moment del vostre fer quotidià amb ells.

Observeu-los com fan.
Observeu-vos com feu.
Descobriu que tal comunicadors sou i re.apreneu a saber dir quan no dieu RES.

 

 

 

 

10 preguntes amb les (meves) respostes.

Escrit el 02/06/2016 a les 6:56 § 1 comentari

a (2)

Quan el meu fill gran tenia 6 anys un dia em va demanar, per favor, que li parlés com a un nen.
Li vaig preguntar quina manera era aquesta exactament i em va respondre: – Així com les altres mares els parlen als seus fills, com si no entenguessin  res. : -O

 

Aquí us deixo 10 preguntes (reals) dels meus  petits (7 anys) i les meves respostes:

• Per què no puc quedar-me més estona al parc?
Perquè no m´en puc anar sense tu. » Llegir la resta «

Pares separats

Escrit el 24/01/2016 a les 16:48 § 4 comentaris

a (1)

Els pares NO es divorcien quan signen l’acord.
Quan signen l’acord ja ho estaven, simplement, el resolen.

¿Molta gent es separa o Molta gent està separada? » Llegir la resta «

Sang de la meva sang

Escrit el 12/12/2015 a les 13:15 § 0 comentaris

a (1)

He tingut l’ocasió de viure de prop un procés d’adopció i un de fecundació in-vitro i puc garantir que no hi ha fills més desitjats que aquells que venen per mètodes alternatius.

Molts de nosaltres, els que procreem sense dificultats, no resistiríem ni la meitat del procés i dubtosament passaríem tots els exàmens.

T’imagines un embaràs de dos anys?

Per mi, són pre- pares exemplars. Amb la seva tenacitat, amb les seves ganes renovades desprès de cada negatiu, de cada aplaçament. Amb un sac ple d’il·lusions i amor com el que porten a sobre quan els donen l’enhorabona.

Així és com ens hauríem d’enfrontar tots a la vinguda d’un nou fill. Aquest és un començament immillorable.

Que cap nen ve amb manual ja ho sabem, però no hi ha dubte que la predisposició i la voluntat per fer bé una feina, com tot en la vida, garanteix part de l´èxit. Vet-ho aquí perquè m’agrada tant treballar amb ells.

Per si algú té cap dubte jo puc afirmar que els fills adoptats o fecundats amb medis no son diferents. Però també us diré, amb la mateixa seguretat, que la majoria dels seus pares si.

 

 

 

 

 

TRUQUET

Escrit el 29/11/2015 a les 19:56 § 0 comentaris

a (1)

 

Si tens dificultat per veure el teu INTERIOR, observa el EXTERIOR:

!! Sol ser sinònim !!.

Fixa’t també com prioritzes (i perquè) la teva atenció en el moment en què decideixes posar ordre.

Menjador = Vida social
(Rebedor = aparença)
Dormitori = Intimitat
Banys = Instints bàsics
Cuina = Família
(Nevera, rebost = dieta)

TRUQUET per saber més de tu by la maredebessons.

 

 

 

La maredebessons a tv3

Escrit el 27/11/2015 a les 17:21 § 0 comentaris

 

Núm 461. Capcetes/Persona

Escrit el 22/11/2015 a les 10:23 § 0 comentaris

a (1)

                                          Monòleg a la meva filla Martina (7anys)

De capsetes n´hi ha de moltes mides, formes i colors.
Algunes només t´agraden a tu, d´altres a mi. N´hi ha que ens agraden a les dues.
Les mirem, les triem amb el pensament i les escollim.
I quan les escollim sabem que, ens agradin molt o poc, totes, totes, serveixen pel mateix: Per guardar-hi alguna cosa a dins.

Si les capsetes de la botiga fossin plenes quan les comprem, t´imagines?com que no podem saber que hi contenen, oi que les triaríem diferent?
Qui sap quina d´elles durà dins allò més valuós?

» Llegir la resta «

Núm 458. Síndrome d’Estocolm

Escrit el 09/09/2015 a les 15:28 § 0 comentaris

a (1)

A grans trets, va ser diagnosticat per definir l’estrany comportament d’aferrament que senten alguns ostatges cap a la seva segrestador però per a mi no només es limita a casos de retenció contra voluntat és, a més, aplicable en molts casos relacionats amb la maternitat. En dones, en major mesura i pel que conec. » Llegir la resta «

Fer de pare, fer de mare. 1era edició.

Escrit el 28/04/2015 a les 13:15 § 0 comentaris

a (1)

 

                                                  (Xerrada Ateneu Igualadí, 15 d´abril 2015)

NO naixem amb l´instint de tenir cura dels nostres fills, l´aprenem.
Veus? en això som semblants a alguns dels nostres parents llunyans, els orangutans (*adjunto al peu un cas concret pels curiosos que vulguin investigar, però n´hi ha més !!)

I doncs, som una raça inútil? No tenim instint de supervivència?
Siii! Si que en tenim.
El veritable instint de supervivència de la nostra especie recau en la sociabilitat. Som un animal SOCIAL.
Som animals tan febles que sense la comunitat no anem enlloc. NO tindria sentit reproduir-nos si anem sols i NO ho sabrem fer, si la comunitat NO ens ensenya. » Llegir la resta «