Avui

Escrit el 19/03/2013 a les 14:28 § 1 comentari

 

M’ho han dit les retines:
Quan he tret el cap al carrer, de bon matí, i s’han fet petites com un punt i final.

M’ho ha dit el nas:
Quan al passar a peu pel passeig, ha quedat enamorat; babau i pertorbat, per una flor minúscula.
Una flor que tremolava de fred. Que amb prou feines feia olor. Que s’espolsava els pètals, escarransits, acabats de desplegar.

M’ho diu la pell:
El borrissol dels braços que se s’estarrufa com un gat espantat sota el jersei.
La pell que se m’arronsa, com un cadell poruc per les llepades tímides del sol:
Entre les voreres i les parets de Santa Catarina.

I els llavis de la gent, que caminen ensenyant les dents.

I el seu gest amable, i la cadència de les paraules que es diuen, quan no es diu res.

Respirar.
Respirar empassant la vida.
Tan breu.

Els núvols s’empaiten, divertits, en aquest cel de blau i la brisa que els empeny em xiula, burleta, al clatell.
Ja ha passat tant temps?

M’ho diuen les orelles: de l’oïda al pensament.
D’aquí a res, per més que no ho vulguem, tornarà a venir.

És la primavera , poca vergonya , qui ho diu:
- Quatre dies, i  estiu !!

 

 

 

 

Etiquetes , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>