Montserrat

Escrit el 09/01/2013 a les 14:45 § 0 comentaris

a (1)

 

Es digués com es digués l’ésser que va crear el món, quan va construir el lloc on visc, tenia l’aspecte d’un nen enorme.

Un nen de proporcions descomunals que jugava a la vora del mar.

Va enfonsar les seves majúscules manetes a la sorra mullada d’aigua i sal i la va deixar caure formant monticles capritxosos al seu voltant.

Després, els va mirar sorprès i els va omplir de rialles infantils.

Si Déu va tenir una mare que, com nosaltres l’observava amorosa i pacientment, aquesta dona, lluïa una pell fosca.

Una pell fosca, lluent i brillant i, aquell dia, almenys, s’anomenava Montserrat.

 

 

 

Etiquetes ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>